Avui tocava un altre cop

Avui, ma tocat una altra vegada anar a anterros.

L'Ares Millet i Escart. Una noia de 18 anys, pel que sembla ser, molt amiga dels seus i bon bona nena, u dic, per que la iglesia de Sort, sa quexat xica una altra vegada. Molta gent del poble i sobretot, moltissima gent jove. No cal entra en detalls de com astave la familia, si mos possem al seu puesto, tots u saben.

Ara, hi ha coses que no puc antendre de un anterro. Que as parli de futbol, de la borsa i altres coses.
Astava a fora amb dos companys, i la veritat es que mai sentit tant avergonyit de sentir aguestes converses, que m'hauria girat per anviarlos a cualsevol bar del poble a fer la cervesa. La britat e que no u ai fet, per que no coneixia de ple a l'Ares, pero si de molt molt aprop als seus pares.
Que no tenen consideraciò de que hi ha una familia i molts amics destrossats? Si tantes ganes tenen de parlar que sen vaigen al bar. Això si amb un to de veu acollonant, per que totom u sintigue.

Últimament me nastic donant conte que aixó passe molt sovint als anterros, i m'agradarí que des del meu blog, que tots aguells que hi van, que respectin i callin, de lo contrari, que as quedin a casa.

El que sobretot me flipe, e que tots aguestos xarramecs i maleducats son homens, si homes, i poden arribar a parlar de totes les tafaneries del poble. Jo pensava que només les dones eren aixíns i que a les peluqueries t'enateraves de tot, pero us aseguro si que si voleu sapiguer algo del poble de part dels homens, aneu a un anterro a Sort i os possaran al dia.

Especial menció a un advocat que s'ha passat tot l'anterro per la punta de la faba, ja que no ha callat en cap moment, i això que ere company del pare.

Una mica de respecte i educació demanaria jo en aguetos moment.
Si no vas amb la boca tancada a un anterro, millor que no surtigues de casa, i el màxim repecte que pot tenir una familia que anterra a una persona, e lo silenci dels que hi anem.